Els glúcids són biomolècules orgàniques formades per carboni, hidrogen i oxigen. La seva composició química correspon en proporció a la fórmula molecular (CH2O)n. Així i tot, alguns glúcids també poden contenir nitrogen (com quan un monosacàrid s’uneix a una base nitrogenada*), sofre o fòsfor (com els glucolípids).

Els glúcids també s’anomenen sucres, hidrats de carboni o carbohidrats, i duen a terme funcions molt diverses al nostre organisme. Les principals funcions són: actuar com reservori energètic, font energètica, estructural, o formant part de molècules portadores d’informació i energètiques, com l’ATP* o l’ADN.

Imatge de pasja1000 a Pixabay

Els glúcids es classifiquen en monosacàrids i òsids. Per una banda, els monosacàrids són els monòmers dels glúcids i es classifiquen en aldoses (si tenen un grup aldehid*) i cetoses (tenen un grup cetona*). Els monosacàrids tenen poder reductor, és a dir, poden oxidar-se amb facilitat.

Els òsids, per altra banda, poden ser heteròsids, si estan formats per monosacàrids i altres molècules; o holòsids, si només estan formats per monosacàrids. Aquests, no tenen poder reductor, ja que el grup aldehid* i cetona*, els quals atorguen el poder reductor, es troben formant un enllaç per unir els monosacàrids. Els òsids més importants són els holòsids i, dins d’aquest grup, trobem glúcids molt coneguts com: el midó, el glucogen, la sacarosa, la lactosa o la fructosa. En aquest cas, farem una comparació dels aspectes que diferencien el midó del glucogen, indicant les característiques de cadascun.

Midó

El midó és un polisacàrid de reserva energètica en les cèl·lules vegetals. El podem trobar dins les cèl·lules, emmagatzemat als aminoplasts*. És abundant a tubercles, llavors i bulbs, i es forma a partir dels sucres que es sintetitzen a la fotosíntesi.

Químicamanet està formats per monòmers de glucosa i el podem trobar formant dues estructures:

  1. α-amilosa: cadenes lineals d’α-D-glucosa disposades en forma helicoïdal que s’uneixen mitjançant enllaços α (1-4)
  2. Amilopectina: estructura ramificada amb ramificacions cada 12 molècules, que s’uneixen mitjançant un enllaç α (1-6)

Glucogen

A diferència del midó, el glucogen és un polisacàrid de reserva animal. El podem trobar al fetge i als músculs dels animals i, si un organisme necessita energia, es pot hidrolitzar.

La seva estructura és molt similar a l’amilopectina del midó: cadenes lineals de glucoses unides per un enllaç α (1-4) i punts de ramificació cada 8 molècules, amb enllaços α (1-6).

Experiment

Per poder diferenciar si un glúcid és un monosacàrid o un polisacàrid, podem realitzar la tècnica de Fehling. Aquesta tècnica ens indica si un glúcid té poder reductor o no. Per tant, com ja sabem, si té poder reductor serà un monosacàrid i, si no en té, serà un polisacàrid.

El reactiu Fehling està compost per dues dissolucions: Fehling A i Fehling B. En mesclar les dues solucions s’originarà un color blau intens. Si en afegir una de les dues substàncies i escalfar-les, la solució roman color blau intens, llavors el glúcid no tindrà poder reductor. En canvi, si la solució es torna color vermell, llavors vol dir que el glúcid té poder reductor.

Podeu veure aquest vídeo si voleu realitzar la tècnica, però és necessari comprar els dos reactius: Fehling A i Fehling B.

*Visita la pàgina de vocabulari

Lípids >


0 comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Scroll Up