Les proteïnes són molècules orgàniques formades per carboni, hidrogen, oxigen i nitrogen. En menor proporció poden contenir sofre i fòsfor i, de vegades, ferro, coure i magnesi.

Aquestes biomolècules són polímers formats per la unió d’unitats més senzilles, els aminoàcids, mitjançant l’enllaç peptídic. Realitzen una gran varietat de funcions: estructural, transport, defensa i catalitzadora*.

Els aminoàcids són els monòmers estructurals, i estan formats per un grup amino (-NH2), un grup carboxil (-COOH), un hidrogen, una cadena lateral o radical i un carboni central. Aquestes estructures presenten diverses propietats com tenir una baixa massa molecular, ser solubles en aigua… Però la seva principal característica és el seu comportament amfòter i la seva estereoisomeria.

Aquests aminoàcids s’uneixen mitjançant un enllaç peptídic, on el grup carboxil (-COOH) del primer aminoàcid s’uneix amb el grup amino (-NH2) del segon.

Per diferenciar entre conceptes com pèptid, oligopèptid, polipèptid o proteïna, ens haurem de centrar en el nombre d’aminoàcids que contenen.

  1. Oligopèptids: contenen entre 2 i 10 aminoàcids, i formen dipèptids, tripèptids, tetrapèptids…
  2. Polipèptids: el nombre d’aminoàcids oscil·la entre 12 i 50
  3. Proteïnes: contenen més de 50 aminoàcids

Les característiques de les proteïnes són: la seva capacitat amortidora, la seva solubilitat, l’especificitat i la desnaturalització.

La capacitat amortidora fa referència al caràcter amfòter dels aminoàcids (i de moltes proteïnes). Això vol dir que es poden comportar com a àcids o com a bases. Per tant, poden amortir les variacions del pH.

La seva solubilitat dependrà de la conformació espaial que adoptin. Les proteïnes fibroses seran insolubles; mentre que aquelles que siguin globulars seran solubles, tot i que degut a la seva elevada massa molecular, formaran dispersions.

A més, cada proteïna du a terme una funció pròpia, fet que dóna lloc a la seva elevada especificitat. Aquesta especificitat ve donada per la seqüència d’aminoàcids i és responsable de la seva activitat biològica.

La desnaturalització de les proteïnes és la ruptura dels enllaços que mantenen la seva estructura tridimensional (2a, 3a o 4a), adoptant una forma fibrosa i perdent la seva funció biològica. Això es pot produir quan hi hagi grans canvis de pH o temperatura al medi, i no afectarà als enllaços peptídics. A vegades, la desnaturalització és reversible i la proteïna es pot renaturalitzar.

L’excés de proteïna, a diferència del que es pensa, pot ser perjudicial per la nostra salut: pot generar una gran pressió als òrgans, fent que hagin de treballar el doble per poder dur a terme les seves funcions.

Un exemple de proteïna és la queratina, una proteïna estabilitzada per ponts disulfur que trobem a la pell i als cabells. Aquests enllaços disulfur fan que els nostres cabells formin ones. Per això, quants més enllaços disulfur hi hagi a la proteïna, més quantitat d’ones tindrà una persona al seu cabell!

Imatge de Pixabay

Pots realitzar aquest Quiz per comprovar el teu coneixement:

5
Created on By CarlaGA

Les proteïnes

1 / 4

Com s'anomena el grup -NH2 dels aminoàcids?

2 / 4

Quina és la principal característica dels aminoàcids?

3 / 4

Quants aminoàcids contenen els oligopèptids?

4 / 4

Quina forma adopten les proteïnes en desnaturalitzar-se?

Your score is

The average score is 70%

0%

< Lípids


0 comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Scroll Up